divendres, 13 d’octubre de 2017

Visita a la nova seu de l’Ateneu Cultural Minerva

El Gran Temple de l'Ateneu Cultural Minerva

El passat dissabte 7 d’octubre un grup d’amics de Literat Tours vam visitar, un altre cop, l’Ateneu Cultural Minerva. Aquesta vegada, però, ho vam fer a la seva nova seu del carrer Vallès, al barri de Sant Andreu. 

Coneixíem l’antiga seu del carrer Avinyó (aquí i aquí); conservava l’encant i l’aire d’un temps passat, de resistència i sacrifici, de quan la maçoneria tot  just retornava a casa després de la llarga nit franquista. Aquell local s’havia quedat petit, es feia incòmode i el trasllat es va fer ineludible i necessari.


Les noves instal·lacions enlluernen per la seva amplitud, comoditat, seguretat i funcionalitat. L’Ateneu Cultural Minerva i la Fundació Eugen Bleuler compten ara amb un espai multifuncional amb biblioteca, sales de reunió i conferències, cuina-office, botiga i, naturalment, diversos Temples –de ritus francès i escocès-.

En la nostra visita vàrem ser atesos pel bon amic Enric Benages que, com sempre, ens va guiar, acompanyar, atendre i respondre totes les preguntes i dubtes que els assistents vam fer.

Una visita que repetirem més vegades, de ben segur.



Temple de Ritu Francès


El Temple d'Avinyó, traslladat a les noves instal·lacions

dissabte, 16 de setembre de 2017

Commemoració del 300è aniversari de la fundació de la Franmaçoneria


En aquests gairebé 10 anys que porto fent rutes i passejades per Barcelona, la que, sens dubte, més interès ha despertat és la de La Barcelona Maçònica. Vaig fer-la per primera vegada al desembre de 2009 i, d’aleshores ençà, hi han assistit al voltant de 2.500 persones. Si hi afegim les persones que han assistit a altres actes relacionats amb aquesta ruta -El Park Güell Maçònic, les visites als temples de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (aquí i aquí), el Gran Orient de Catalunya (aquí i aquí) i els cursets monogràfics al Centre Cívic Casa Golferichs (aquí, aquí i aquí)- la xifra augmenta fins als 3.300 assistents.

Aquestes xifres parlen clarament, crec jo, del gran interès que desperta aquest Orde iniciàtic. Des del principi de la meva activitat professional, doncs, no només he ajudat –modestament, això sí- a molta gent a conèixer una mica més la Francmaçoneria sinó que m’he capbussat en l’estudi, el coneixement i l’aprofundiment de la seva història, els seus rituals, els seus símbols i els seus objectius. I el millor de tot: acostar-me a la Maçoneria m’ha permès conèixer un munt d’homes i dones que, des del primer moment, em van ajudar, em van guiar i em van aconsellar. 

La mesa presidencial amb els oradors

El 24 de juny de 1717, quatre lògies londinenques, que portaven el nom de les tabernes on feien les seves reunions (Queen's Head, Apple Tree, Goose and Gridiron i Rummer and Grapes), es van reunir per formar una agrupació comuna. Van anomenar a la nova organització Gran Lògia de Londres i de Westminster (en l'actualitat, Gran Lògia Unida d'Anglaterra), i se la considera com la primera lògia maçònica en el sentit modern de la paraula. Tres segles després, els seus ideals de millora moral i espiritual, de recerca de la veritat i de creixement personal segueixen plenament vigents.

El passat 12 de setembre, al Parlament de Catalunya es va commemorar aquesta efemèride i hi vaig ser convidat. La Molt Honorable Sra. Carme Forcadell, presidenta del Parlament, va presidir l’acte en què tres oradors, representants de diferents sensibilitats de la Francmaçoneria van parlar i desenvolupar, per separat, els conceptes de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, pedres angulars, per dir-ho així, de l’edifici ideològic maçònic: Joan Francesc Pont, per la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE); Patricia Planas, per la Gran Lògia Femenina Espanyola (GLFE) i Miguel Ángel López-Villacampa.


Alguns dels invitats

L’acte, al qual van assistir al voltant de 250 persones, es va cloure amb unes paraules de la presidenta del Parlament, que va glossar la llarga tradició humanista de la Francmaçoneria i va recordar la pertinença a la Maçoneria de diversos presidents de la cambra, com ara Lluís companys i Jover (1882-1940), Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), Josep Irla i Bosch (1876-1958), Manuel Serra i Moret (1884-1963) i Francesc Farreras i Duran (1900-1985). Podeu veure l'enregistrament de l'acte al canal de televisió del Parlament (aquí).

Amb la presidenta del Parlament

dilluns, 28 d’agost de 2017

Avís per a navegants

No era la primera vegada que en veia. De rates, vull dir. Al jardí de casa. De tant en tant en passa alguna, mentre fa la ronda pels horts dels veïns. Normalment, no m‘amoïnen gaire; els gats dels voltants ja s’encarreguen d’elles. Si repeteixen la visita o veig que tafanegen massa, paro alguna trampa o poso una mica de verí i llestos.

És el que vaig fer abans d’ahir al vespre. Com de costum, vaig deixar, aquí i allà, algun paquetet emmetzinat, d’aquests que venen a les drogueries. Em vaig fer acompanyar pel meu fill. Vaig pensar que amb 9 anys podia veure i aprendre en què consistia –i els perills que comporta- el que estava fent.

L’endemà al matí, una recerca pel jardí ens va procurar una parell de rats petits, cadells hauria dit. S’havien arraulit, mentre agonitzaven, a la porta del carrer, la que hi ha en un angle del jardí. No era la rata que jo havia vist però ja feien el fet: Avís per a navegants, vaig pensar!

En acabat, ho vaig oblidar tot ràpidament.

Fins ara mateix. Mentre feinejava a la taula del despatx, a tocar de la finestra, m’he parat a observar el meu fill. Jugava en silenci, a l’altra banda de l’habitació, d’esquenes a mi, aliè a qualsevol preocupació. Per un moment, m’ha envaït un enorme sentiment de tendresa.

Alguna cosa, però, ha començat a anguniejar-me i m’ha desvetllat dels meus pensaments. Un neguit, un punt d’angoixa, un dring amarg a la boca de l’estómac. La sensació estranya anava creixent i no podia identificar què la provocava. I la sensació, la sensació que tens quan algú, d’amagat teu, et mira, et vigila...

I m’he girat lentament cap a la finestra, mentre se m’eriçaven tots els pèls del cos. Hi havia una rata allà. “La” rata. Perquè, instintivament, he sabut que no era qualsevol rata sinó la que jo havia vist abans d’ahir. Ho sabia, ho sabia, era ella. S’estava a 2 o 3 pams de distància; l’hauria pogut tocar estirant la mà, només el vidre ens separava.

M’he quedat glaçat. No em fan por o un fàstic especials, però en qualsevol altre moment hauria fet un bot a la cadira. Aquest cop, però, no he mogut ni un múscul, m’he quedat absolutament paralitzat. Hi havia quelcom que no encaixava i el neguit de l’estómac anava in crescendo.

La rata s’ha incorporat sobre les potetes del darrere i m’ha mirat fixament. No era una mirada perduda ni de por. Era una mirada de desafiament. I jo no podia apartar els meus ulls de la seva mirada. Després, ha fet un cop imperceptible amb el cap i l’ha girat, esguardant l’interior de l’habitació, i ha fixat la seva mirada en alguna cosa que hi havia darrere meu. Era una mirada d’odi, plena de rancúnia. El seu moviment de cap ha guiat el meu i, com si m’haguessin donat una ordre, he mirat el que mirava ella. El meu fill.

Quan m’he girat un altre cop cap a la finestra, la rata ja em tornava a mirar fixament, implacablement. Hauria hagut d’apartar-me o espantar-la o posar-me a córrer, no ho sé, però m’era impossible. El meu cervell m’enviava ordres assenyades, d’autocontrol però els meus budells i el meu instint emetien continus senyals d’alarma.

I una altra vegada, després d’uns segons interminables en què no ha deixat de mirar-me de fit a fit, ha tornat a fer un copet de cap, com si tornés a invitar-me a seguir la seva mirada. Ara, ha mirat cap a l’exterior. Jo també ho he fet, d’esma, però abans de mirar el que ella estava mirant, jo ja sabia què hi trobaria.

La porta del carrer, la que hi ha en un angle del jardí.

diumenge, 29 de gener de 2017

XXVa edició dels premis Conte 2016



El passat divendres 27 de gener, a la localitat d’El Puig de Santa Maria (Horta Nord, València) es van lliurar els premis corresponents als guanyadors de la XXVa edició del Certamen literari Conte 2016. I com podeu veure, vaig tenir l’honor de ser guardonat amb l’accèssit (segon premi) en la categoria corresponent a les narracions en valencià.

Tot un honor i un reconeixement que espero que compartiu amb mi. Si us ve de gust, podeu llegir la narració aquí (la vaig penjar ja fa temps). Espero que us agradi! 

Lliurament del premi

Aspecte de la vetllada