dimarts, 16 de desembre de 2014

I encara més muralles de Barcelona.

Aspecte de les muralles a la plaça del Correu Vell

En anteriors apunts del blog (aquí i aquí) he parlat a bastament de les muralles de Barcelona. En aquesta entrada, afegiré més informació de la porta oriental, la Porta de Mar. L’ajuntament de Barcelona té en aquest espai una sèrie de dependències municipals com ara el Centre Cívic Pati Llimona, una delegació del MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) i un Casal d’Avis. 

Els romans eren gent molt pràctica: a l’hora de fundar una ciutat o establir un campament militar, traçaven dos carrers principals; un, de nord a sud –el decumanus– i un altre d’est a oest –el cardumanus–. A partir d’aquesta trama rectangular, es traçaven la resta de carrers, ja fos perpendicularment o paral·lelament. Allà on es creuaven els dos carrers principals, hi erigien el fòrum, el temple més important, les dependències del poder. I als extrems dels dos carrer principals s’hi disposaven les quatre portes d’entrada i sortida de la ciutat, cadascuna d’elles encarada a un punt cardinal. A Barcelona, les torres rodones d’aquesta Porta de Mar són del s. I aC amb refaccions del s. IV i flanquejaven una entrada triforada, amb un pas central per a les cavalleries i dos de més petits, a banda i banda, per als vianants. D’aquesta porta només es conserva un dels passos laterals, amb un espai destinat als funcionaris del cos de guàrdia, els encarregats de cobrar els impostos que gravaven l’accés i el comerç de determinats objectes. En aquest espai del cos de guàrdia s’hi han trobat més de cent monedes, perdudes, probablement, durant els intercanvis comercials: algunes d’elles són de procedències tan llunyanes com ara Treverorum (Tréveris, Alemanya), Siscia (Sisak, Croàcia), Nicomèdia (Ismit, Turquia) i Arelate i Lugdunum (Arles i Lió, França), la qual cosa prova la gran vitalitat comercial d’aquesta petita colònia romana al peu del Mont Tàber.

La Colònia Júlia Augusta Favèntia Paterna Bàrcino
 
Cos de guàrdia de la Porta de Mar

A Barcelona, la porta decumana oriental era el camí més curt per arribar a les arenes de les platges, el lloc on s’embarcaven i arribaven les mercaderies que assortien la ciutat procedents de tota la Mediterrània. La proximitat al mar va influir, probablement, en el fet que a cada costat d’aquesta porta s’hi construïssin, a principis del s. I, dos conjunts termals de caràcter públic, un per a homes i un per a dones. I aquesta proximitat també devia influir a l’hora d’omplir les piscines amb aigua salada. Per la banda de mar, aquest complex termal portuari comptava amb un gran pòrtic que afegia grandiositat i elegància a la més important de les portes de la ciutat. D’aquestes termes barcelonines, que ocupaven un espai d’uns 1.500 m2, només es conserva la piscina de la sala freda (frigidarium) i les restes del que sembla un vestidor.  

Al segle IV, quan la muralla es va reforçar, tant en alçada com en amplada com en l’afegitó de més de 70 torres, es modifica notablement aquesta entrada de la ciutat: una part del conjunt termal és abandonat –la resta queda força alterat– i la construcció d’un castellum anul·la totalment un dels passos laterals per a vianants. Aquest castellum es construeix en un moment en què hi ha certa inestabilitat a tot l’Europa occidental, amb moviments migratoris de pobles com ara els francs i els alamans, que amenacen Barcelona; constituïa, a més, una defensa avançada que anava més enllà  de la línia de muralla i tenia una funció protectora del port i el comerç marítim, vitals per a l’economia de la ciutat.

Exterior de la torre rodona de la Porta de Mar

Una part de la porta romana de Regumiro va desaparèixer el s. XIX en bastir-s’hi noves edificacions o construir-hi a sobre, però, com passa amb la resta de la muralla –i com ja he explicat en les altres entrades del blog–, avui en dia es pot resseguir el traçat de tota la muralla pel darrere i per l’interior de dotzenes d’edificis. Potser no es veu, però hi és, ho sabem!

Frigidarium (sala d'aigua freda)
Interior del Centre Cívic Pati Llimona