dimecres, 9 de juliol de 2014

Feminae


El proppassat dissabte 5 de juliol es va presentar, a la sala d’actes de la biblioteca municipal de Sant Feliu de Guíxols, el llibre Feminae, de Rosa Maria Massegosa i Perxés (1974-2006).

La biblioteca de Sant Feliu de Guíxols es va quedar petita –fins a 100 persones ens hi vam encabir– per escoltar els parlaments dels presentadors de l’acte: la Teresa Massegosa, germana de l’autora; en Pere Saló, professor de la Universitat de Girona; i l’Assum Guardiola i la Glòria Granell, editores del llibre. Per damunt de qualsevol altre consideració, però, tots quatre, amics i admiradors de la Rosa Massegosa, com la gent vinguda d’arreu del país –Girona, Begur, Barcelona, Olot, Santa Cristina d’Aro, Sant Pere Pescador– reunida una calorosa tarda d’estiu per recordar una gran escriptora i una gran persona.

Els presentadors de l'acte

Feminae és un recull de narracions escrits en diverses etapes de la vida de l’autora, en què reflexiona, des d’un punt de vista molt personal, sobre temes com ara la femineïtat, la vida i la mort, l’amor i, especialment, les grans passions de la Rosa: la llengua i la literatura catalanes, Sant Feliu de Guíxols –el seu poble natal– i Catalunya. Apunts autobiogràfics, reflexions personals, mirades iròniques i sempre tendres conformen les narracions d’aquest llibre que permet imaginar el potencial d’una escriptora la vida de la qual es va estroncar quan tot just començava a florir, amb tan sols 32 anys. La literatura necessita una cocció lenta, una elaboració pausada, una decantació que només el temps i una certa reelaboració poden donar; malgrat això, els contes de la Rosa destil·len una veterania i una maduresa que només s’assoleix quan es té una gran qualitat i es parteix d’una base sòlida i ferma.

Més enllà de la vàlua de la Rosa com a escriptora, cal insistir en la seva vàlua com a ésser humà. Em considero enormement afortunat pel fet d’haver conegut la Rosa: puc dir, sense por d’equivocar-me, que va ser, i de llarg, la persona més extraordinària que he conegut mai. Extraordinària per la seva qualitat com a escriptora i extraordinària, en especial, per la seva qualitat humana: si hagués de resumir en una sola paraula la seva vida seria, sens dubte, compromís. Compromís amb el seu país, sí, en tots els aspectes: amb la llengua i la literatura, amb el paisatge, amb els costums i les tradicions, amb les gents. I bondat: per sobre de tot, bondat. Bondat amb els que estimava i amb els que no; bondat en els bons moments i en els dolents. Bondat, generositat, optimisme i empenta, fins i tot quan la malaltia la maltractava, la feia patir i la consumia; bondat per entomar, fins i tot amb un somriure, els pitjors embats d’una vida que va ser profundament injusta amb ella.

Aquest llibre s’afegeix als publicats amb anterioritat (Sant Feliu de Guíxols: un any a les xarneres del mil·lenni (2000) i Contes (2012).

Els assistents a l'acte

dilluns, 7 de juliol de 2014

Sorolla. El color del mar

Cartell de l'exposició "Sorolla. el color del mar" 
Dir Joaquín Sorolla (1863-1823) és dir llum, color, mar... Pocs artistes han sabut, com va saber ell, copsar i reproduir aquell moment màgic en què un raig de sol queda atrapat en un remolí d’aigua o en un tros de cel o reflectir l’espetec de les onades contra les roques a l’horabaixa. El tractament que Sorolla fa de la llum i la seva plasmació en pinzellades ha fet que, potser incorrectament, se’l catalogués com a impressionista; crec que és més adequada la seva inclusió en altres moviments artístics com ara el naturalisme o el luminisme.

Sorolla va ser un pintor que es va amarar de les principals influències artístiques de la seva època gràcies a la seva bona formació acadèmica i, en especial, als seus viatges i estades no sols per Espanya sinó també per tota Europa –particularment Itàlia, França, Anglaterra– i els Estats Units. A més de les seves marines i escenes costumistes, Sorolla va excel·lir en el retratisme.

Fins el 14 de setembre podem visitar l’exposició “Sorolla. El color del mar” que es fa al Caixafòrum. L’exposició està formada per fons procedents del Museo Sorolla, del Museo Carmen Thyssen de Màlaga i de col·leccions privades i gira al voltant de la particular visió que Sorolla tenia del mar i, en especial, de la manera que el va retratar fent servir el color.


Autorretrat
L’exposició es desenvolupa en tres seccions: “L’espectacle incessant”, Les hores del blau” i “ De la naturalesa a la pintura”. El plantejament no és cronològic i les obres de gran format –entre d’altres, les esplèndides “El balandret”, “Sortint del bany”, “Nedadors” o “Maria a la platja de Biarritz”– es complementen amb cartrons de reduïdes dimensions que Sorolla feia servir per prendre apunts del natural i on es fa palesa la mestria del pintor valencià a l’hora d’atrapar la miríada de tonalitats del mar, el cel i la terra.

Si visiteu l’exposició –i us recomano que ho feu– completeu-la amb el documental que clou el recorregut. Malgrat el soroll ambient, us ajudarà a contextualitzar la vida i l’obra de Sorolla i a descobrir-ne un munt de facetes desconegudes. I després del documental, torneu a fer una ullada a l’exposició.

El balandret
 
Maria a la platja de Biarritz

dijous, 3 de juliol de 2014

Maçoneria: Orígens, història i actualitat (i III)

Els assistents al curs durant la visita a una lògia maçònica
En unes entrades anteriors (aquí i aquí) he escrit sobre el curs Maçoneria: Orígens, història i actualitat que havia d’impartir al Centre Cívic Casa Golferichs (CCCG). Després de 9 setmanes, puc dir que el curs ha acabat amb la plena satisfacció de tothom (especialment dels alumnes, que, al capdavall, és el que importa). Han sigut 9 setmanes molt intenses, desenvolupades mitjançant 7 classes al CCCG, 1 classe al carrer en forma de passejada i 1 classe en forma de visita a una lògia maçònica.

Aquesta extensió del curs (13,5 hores en total) m’ha permès abastar un camp d’explicació molt més ampli del que cap en una ruta de La Barcelona Maçònica, que només dura 2.30 hores. L’ajut de mitjans audiovisuals –TV, internet, projector– multiplica enormement la comprensió de les explicacions i permet, tant al professor com als alumnes (15 en total) una major implicació en el projecte d’intentar explicar i comprendre què és, què ha estat i a què aspira la maçoneria. 

El proper mes d’octubre tornaré a impartir el mateix curs al mateix lloc. Us en mantindré informats.