dilluns, 26 de maig de 2014

Més sobre les muralles de Barcelona

Detall de la muralla romana
Malgrat que la ruta de Les muralles de Barcelona és de les últimes que he afegit al catàleg de Literat Tours, és una de les que, proporcionalment, ha tingut més bona acollida pel que fa al nombre d'assistents. El boca a orella funciona! El cert és que aquesta ruta permet descobrir alguns llocs de Barcelona absolutament desconeguts per a molta gent.

Les muralles de Barcelona es van construir als segles III-IV i romanen en peu gràcies, en bona part, al fet que van ser “reciclades” quan es van construir les muralles medievals (als segles XIV i XV) que defensaven un perímetre més gran. Les muralles romanes no es van enderrocar, sinó que es van adaptar als nous temps: s'hi van obrir portes i finestres, s'hi va construir a sobre, a l'interior i al costat, en definitiva, es va aprofitar la potència, l'alçada i el gruix per a bastir-hi noves edificacions.

Aquest fet és el que ha permès la bona conservació d'aquesta muralla romana. Al llarg de la història, mil i una construccions s'hi van anar superposant protegint-les del deteriorament o la destrucció.

Algunes parts s'han perdut, com la de la plaça de l'Àngel, però moltes altres s'han redescobert, especialment en èpoques recents, quan s'han enderrocat les cases que les tapaven o que s'havien construït al damunt: a la plaça Nova, la plaça Frederic Marés o el carrer Sotstinent Navarro.

A l'interior del Centre Sínia
Hi ha altres punts de la muralla romana, en canvi, que encara resten amagats o per descobrir tot i que en coneixem el seu traçat: als carrers Avinyó, Banys Nous o de la Palla. En alguns casos, la muralla està a la vista però a l'interior d'edificis particulars, com als carrers Lledó (Hotel Mercer) o Call. Un dels casos més espectaculars és el que il·lustren les fotografies que podeu veure aquí sota: pertanyen al carrer Banys Nous número 16, on hi ha el Centre de Dia Ocupacional per a Persones amb Discapacitat Física Sínia. Si us hi acosteu, el personal que atén el centre –encantadors i amabilíssims tots– us acompanyarà per visitar-ne l'interior i descobrir-hi restes de la muralla, arcades i torres de defensa. Un detall curiós és que es pot apreciar una escultura –d'un legionari, potser? – que es va reciclar ja fa gairebé 2.000 com a carreu per a la muralla.

A l'interior del Centre Sínia

Pati interior al Centre Sínia

Torre de les muralles
Fragment d'escultura utilitzat com a carreu

L'accés és lliure i, com ja us he dit, el personal que hi treballa us acompanyarà encantat a fer una visita al centre. Aprofiteu-ho!

dimarts, 13 de maig de 2014

Portades (impossibles) de discos


No he sigut mai un nostàlgic dels discos; vull dir que, com a suport físic d’una cançó, tant me fa si és un LP, un CD, un mp3 o en streaming. No entro en les discussions sobre una suposada millor qualitat d’un o altre suport –no hi entenc, sincerament– o en el plaer de la possessió física, tangible que proporciona un suport físic enfront d’un de virtual. Però el que no es pot negar és que els discos, els vells i entranyables LP permetien un desplegament artístic en les portades i els interiors que van quedar seriosament mutilats amb els CD i que han desaparegut totalment amb l’mp3 i l’streaming. El format dels LP permetia als artistes experimentar noves formes de creació que veien multiplicada la seva repercussió a rebuf de l’èxit de cantants i grups, especialment de rock. Sovint, les obres que servien de portada a un disc eren autèntiques obres mestres i, moltes vegades, l’obra plàstica ha passat a la història mentre l’obra sonora queia ràpidament en l’oblit. De tot plegat ja se n’ha parlat a bastament; però, i les portades impossibles? Aquelles que no van existir mai, les que es van quedar a mig camí, els plagis o les bromes?



És en aquest punt on arranca l’exposició del Movimiento Extraterrestre que podeu veure, fins el 17 de maig, a la Galeria Safia: portades irreverents, divertides, iròniques, amb un cert punt gamberro i transgressor. Òbviament, son portades inventades que juguen amb els equívocs, els dobles sentits o, ras i curt, amb la poca-soltada. Els integrants del Movimiento Extraterrestre es defineixen com “(…) el moviment artístic del futur. Col·lectiu multiforme, policèfal, extensible i metamòrfic d'artistes, el nombre, composició i configuració varia en funció de les condicions biològiques, econòmiques i climàtiques del moment». A l’exposició podem assistir a un Duel de titans entre Bruno Lomas i Raimon, a la vivisecció dels Rajoy Division i a homenatges (s’ho pendrien així, els interessats? Ho dubto) a David Bowie, els Ramones o els Kraftwerk. I com que una imatge val (diuen) mil paraules, millor que siguin les portades les que parlin.






dilluns, 5 de maig de 2014

Enquesta sobre els refranys més usuals de la llengua catalana


El 2010, vaig participar en una enquesta encaminada a triar els 10 refranys catalans més habituals, és a dir, aquells més utilitzats pels parlants. Aquesta iniciativa estava impulsada per Víctor Pàmies, un lingüista especialitzat en paremiologia, la ciència que estudia els refranys i els proverbis. El 2012, vaig col·laborar, a través de la plataforma de micromecenatge Verkami, en l’edició del llibre En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap (Vallromanes: Ed. l'autor, col·lecció «Enciclopèdia paremiològica del cos humà», núm. 2).
Ara, en Víctor impulsa un iniciativa encara més ambiciosa, en col·laboració amb Joan Fontana i José Enrique Gargallo (professors de la Universitat de Barcelona) i Xus Ugarte (professora a la UVic). Es tracta d’anar una mica més enllà i determinar quins són els refranys més usuals de la llengua catalana, els que hauria de conèixer qualsevol parlant de la llengua, sigui de l'àmbit lingüístic que sigui, sense importat l'edat que tingui o si és nadiu o no.
Per a esbrinar-ho, els autors del projecte demanen l’ajut i la col·laboració de qualsevol parlant del català que pugui aportar la seva experiència i una petita estona del seu temps. Només heu d’emplenar una enquesta, que us podeu descarregar des del blog d'en Víctor: és una graella d'Excel de 500 refranys, classificats per tema, dels quals s’ha de contestar si els coneixeu o no, si els utilitzeu i si en coneixeu cap variant. També es poden proposar altres refranys que no apareguin a la llista. L’enquesta es completa amb unes quantes dades personals que ajuden a definir el perfil dialectal dels participants.
Si voleu més informació sobre aquest projecte, us remeto al blog Els refranys més usuals de la llengua catalana. També podeu seguir l’actualitat del projecte des de Twitter i Facebook. Teniu de temps fins a Sant Joan (24 de juny).