divendres, 28 de març de 2014

Taller a la Universitat Rovira i Virgili


Des que vaig fundar Literat Tours, les satisfaccions que m'ha proporcionat la meva feina no paren d'augmentar. Ahir, dijous 27 de març de 2014, vaig impartir, com a professor, el taller “Organització i explotació d'actes turístics de base literària, històrica i cultural”, una classe de 3 hores corresponent al Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).  
  
L'objectiu del màster formar especialistes en gestió lingüística avançada en els àmbits de la comunicació escrita, oral i audiovisual tradicionals, així com en el de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). El màster també proporciona una formació que capacita l'estudiant per a altres sortides laborals, una aplicació pràctica dels ensenyaments rebuts.

La meva col·laboració va consistir a explicar què és Literat Tours, com, quan i per què es va fundar i quina és la seva filosofia i, d'aquesta manera, introduir llicenciats de procedència diversa –humanitats, filologia, traducció, entre d'altres– en el món de l'empresa i l'emprenedoria.

A banda de desenvolupar el que és la feina tècnica pròpiament dita –història, art, literatura– la meva classe va consistir, també, a donar consells pràctics sobre economia, organització i gestió d'una petita empresa, aspectes legals comptables i financers, oratòria, etc.

En fi, un repàs a tota la meva activitat per intentar que joves emprenedors facin de la cultura el motor de la seva activitat laboral. Tot plegat, una jornada enormement plaent que espero repetir en futures edicions del Màster.

dimarts, 18 de març de 2014

Un acte de justícia

Les plaques en la seva col·locació actual
En entrades anteriors d'aquest blog he parlat de la Biblioteca Pública Arús (vegeu aquí, aquí i aquí). En l'última de les entrades (aquí) parlava de la desaparició, l'octubre de 2013, de les plaques commemoratives que diferents lògies catalanes i espanyoles hi havien col·locat com a recordatori i agraïment a Rossend Arús i Arderiu per la seva generositat en llegar als ciutadans de Barcelona la seva casa i la seva fortuna en el seu testament. Doncs bé, sembla que els mals auguris s'han dissipat i que la retirada no es va deure, com alguns temíem, a un acte censura sinó a una operació de neteja. O, si més no, potser és que les protestes per aquest fet han fet rectificar als responsables. Sigui el que sigui, les plaques s'han reposat, fet del qual ens alegrem profundament. Ara, les plaques s'han col·locat just a l'entrada i no a l'escala, com abans. Crec que hem sortit guanyant amb el canvi. I, en tot cas, ens queda el dubte de saber si la rectificació ha sigut motu proprio o forçada per les reaccions contràries a la retirada. Tant li fa. Bé està el que bé acaba!

La placa del Gran Orient de Catalunya


dimecres, 12 de març de 2014

El temple i el fòrum de Barcino

Plànol de Barcino amb la nova orientació proposada del temple
A la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) es va desenvolupar, el passat dilluns 10 de març, i dins el cicle Diàlegs, la conferència “El temple i el fòrum de Barcino: arguments per a una nova reinterpretació” a càrrec d’Hèctor Orengo i Ada Cortés (que no va poder assistir per motius personals). Després d’una breu introducció a càrrec de Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, amb una sala plena a vessar amb més de 100 assistents, Hèctor Orengo va exposar les seves teories en relació amb el temple romà del carrer Paradís. 

Barcino va ser una ciutat creada ex-novo i compta amb un urbanisme força conegut. És una ciutat atípica: és una colònia però té grans edificis, termes, amfiteatres i un temple enorme en relació amb la ciutat. El temple es va situar al punt més alt de la ciutat (el Mont Tàber). El temple és d’època d’August, el primer emperador de Roma, però no se li va dedicar ja que ell no va permetre el culte a la seva persona, si més no a Occident. De fet, no sabem a qui estava dedicat. Avui en dia, les hipòtesis sobre un origen cartaginès del temple o una suposada dedicació a Hèrcules s’han abandonat totalment. Estan documentades 6 columnes fins al 1850, en què se’n perden un parell per un enderroc al carrer Llibreteria. El 1956 es va reconstruir una columna a partir de fragments solts.

Les dues orientacions del temple de Barcino
Les noves investigacions ens diuen que aquest temple tenia, molt probablement, 6 x 11 columnes i estava envoltat per un lacus (dipòsit d’aigua). Sabem, també, que al segle IV Barcino ja és una ciutat que ha adoptat el cristianisme i que el temple encara estava en funcionament.

Fins avui, ha sigut una creença força estesa que aquest temple estava orientat en sentit Nordest-Sudoest, amb les escales d’accés mirant cap al decumanus (carrers Bisbe-Ciutat). Orengo i Cortés proposen una nova orientació en sentit Sudest-Nordoest, amb les escales d’accés al carrer Pietat-Plaça de Sant Iu. Corroboraria aquesta teoria el fet que en època d’August, els fòrums no se situaven a l’encreuament del cardo i el decumanus

Si s’accepta la hipòtesi tradicional resulta difícil d’entendre la presència de tabernae a l’espai del fòrum (domus del carrer Sant Honorat). En canvi, a la plaça de Sant Iu s’hi han documentat un col·legi augustal i edificacions posteriors (serveis episcopals), ja d’època cristiana, que s’haurien situat a la zona sagrada i de més prestigi de la ciutat (on després s’hi edificaria la catedral).

La secció àuria
A més, si prenem com a exemple temples similars a Ècija, Èvora o Mèrida, veiem com aquests estan basats en la secció àuria (1,618) que no es compliria si s’acceptés l’antiga orientació i sí que ho faria segons la nova teoria.

Tant el director del MUHBA com altres representants de diferents administracions –Generalitat, ajuntament de Barcelona– van comentar que no hi ha una posició “oficial” sobre aquest afer. Tècnics i llecs hem d’aportar teories científiques, debatre-les i, si de cas, refutar-les. En tot cas, el debat segueix obert.

Si voleu llegir l’article original dels autors (en anglès), cliqueu aquí.

Comparativa amb altres temples