dilluns, 30 de setembre de 2013

L'Arxiu de la Corona d'Aragó

Cartell de l'exposició


L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté els fons documental de les diferents institucions que componien la Corona d'Aragó. El seu nom original –i potser més ajustat a la realitat– és el d’Arxiu Reial de Barcelona. La seva seu corporativa és el Palau del Virrei (o del Lloctinent) a la plaça del Rei de Barcelona; els fons documentals, però, es troben a la moderna seu del carrer Almogàvers, 77. L’Arxiu va ser creat pel rei Jaume II el Just el 1318. En l’actualitat, està regit per un patronat integrat pel Ministeri de Cultura i els governs de Catalunya, Aragó, Illes Balears i País Valencià. Els documents, el més antic dels quals es remunta al s. IX, procedeixen de fonts tan diverses com la Reial Cancelleria, la Reial Audiència, la Generalitat de Catalunya, el Consell d’Aragó, Ordes religiosos i militars, etc.

Fins al 10 de desembre d’enguany podeu visitar l’exposició “Del més enllà al nou Món. Els viatges medievals i les Capitulacions de Colom a l’Arxiu de la Corona d’Aragó”. L’exposició consta de 43 documents d’excepcional interès, datats entre el s. IX i el 1492 i organitzats en tres seccions –“Del més enllà”, “La realitat del viatge” i “Cap un Món Nou”– que ens endinsen en el substrat espiritual i religiós, les relacions comercials i la particular cosmovisió que es tenia a l’Edat Mitja.

Les Capitulacions de Santa Fe

En aquest document, Les Capitulacions de Santa Fe o de l’almirall Cristòfor Colom, registrat amb el número 3.569 a la Reial Cancelleria, es van consignar els acords establerts entre Colom i els Reis Catòlics per emprendre el primer viatge a Amèrica. La seva lectura ha suscitat moltes i variades interpretacions: el seu misteriós encapçalament sembla suggerir que Colom ja havia estat a Amèrica abans de la firma d’aquest document, datat el 17 d’abril de 1492, és a dir, mig any del “Descobriment” oficial. Podem llegir que a Colom els monarques li “dan e otorgan” per allò que “ha descubierto (?) en las mares oçéanas”. És a dir, sembla que ja es conegui l’existència de terres a llevant, més enllà de l’Atlàntic, que s’anomenen “ad partes Indie”. També sorprèn que aquest contracte s’assentés en un registre de la Cancelleria Reial aragonesa i no en un del regne de Castella que era, en teoria, qui organitzava l’expedició. La preparació i redacció de les Capitulacions van ser obra del secretari del rei Ferran, Joan de Coloma (1442-1515).

Els Reis Catòlics, “como señores que son de las dichas mares océanas”, nomenen a Colom almirall amb caràcter vitalici i hereditari de les terres que descobreixi: “fazen dende agora al dicho don Christóval Colón su almirante en todas aquellas islas y tierras firmes que por su mano o industria se descubrirán o ganarán en las dichas mares océanas para durante su vida”. A aquest càrrec d’almirall del Mar Oceà se li afegeix el de “visorey e governador general entodas las dichas tierras firmes e yslas que, como dicho es, él descubriere o ganare en las dichas mares” i s’estableix la part de les riqueses que pertocarà a cadascú: “haya e tome la dicha décima parte para sí mismo,e faga dello a su voluntad” i que tanbién haya e lieve del provecho la ochena parte de lo que resultare de la tal armada”.

Per la seva importància, el document de les Capitulacions de Santa Fe o de Colom va ser inclòs l’any 2009 al registre “Memòria del Món” de la UNESCO. 

L’exposició es completa amb 42 peces més, d’entre les quals destaco aquestes:


El De Locis Sanctis de Beda el Venerable és una descripció comentada de Jerusalem escrita a les primeries del s. VIII a partir d’una narració anterior de sant Eunan, abat del monestir escocès de Iona.



Jurament prestat per Arnau de Vilamajor i altres cavallers (1269) al rei Jaume I per acompanyar-lo en la croada a Terra Santa que el monarca  estava organitzant. 


El rei Jaume I d’Aragó anuncia a bisbes i nobles la propera conquesta de les illes Balears i els promet concedir-los la part corresponent si l’acompanyen amb efectius militars (1228).




El Componiment de Sardenya és el document (1358) en què s’especifiquen les contribucions en cereals i cavalls que havia de prestar cada vila de l’illa després de la conquesta de Sardenya i la repoblació d’alguna de les seves localitats (l’Alguer, Sàsser) per població  d’origen català. 


Segells de consolats catalans a Messina, Trapani, Siracusa, Gènova, Constantinoble, Nàpols, Agrigent i Palerm.


Un aspecte de l'exposició


dimecres, 18 de setembre de 2013

“Verbannung. L’exili jueu alemany a Barcelona, 1933-1945”

Un aspecte de la conferència

El passat dilluns 16 de setembre vaig assistir a la conferència “Verbannung. L’exili jueu alemany a Barcelona, 1933-1945" que es va fer a la sala Martí l’Humà del Palau Reial Major de Barcelona dins del cicle de conferències que organitza el Museu d’Història de Barcelona-MUHBA (Diàleg núm. 85).

Joan Roca, director del MUHBA, va presentar el conferenciant, Manu Valentín, qui, al llarg de gairebé dues hores i davant d’una nodrida assistència –prop de 100 persones– va fer un apassionant relat d’aquest bocí de la nostra història tan desconegut.

L’arribada al poder del Partit Nacional Socialista d’Alemanya d'Adolf Hitler va suposar l’inici d’un procés de persecució dels jueus que va acabar amb la tragèdia de la Xoà (literalment, catàstrofe, Holocaust). El boicot als comerços, la prohibició de treballar a l’administració, la sanitat i la docència, el racisme institucionalitzat van comportar, a partir de 1933, una primera onada migratòria que va augmentar entre 1939 i 1945 mentre el món sencer s’enfonsava en la follia de la segona guerra mundial. Aquest èxode no només va afectar jueus alemanys sinó que va implicar també jueus nascuts a altres països que vivien a Alemanya i jueus que vivien en països ocupats per les tropes nazis. La majoria d’aquests exiliats eren gent amb formació, estudis i qualificació professional i asquenazites, és a dir, jueus d’origen centreeuropeu, en contraposició amb els jueus que vivien a la península ibèrica, sefardites, o sigui, d’origen hispànic. Barcelona era vista com una terra d’oportunitats per la facilitat per arribar-hi, les oportunitats laborals i el baix nivell de vida.

La majoria dels nouvinguts -fins a 6.000- es van establir a la zona d’alta de la ciutat, a diferència dels jueus autòctons, establerts majoritàriament al Poblesec. Paradoxalment, les relacions entre uns i altres van ser més aviat escasses. Potser és un reflex de les diferències de classe, que es farien més paleses en esclatar la guerra civil, quan molts jueus catalans i espanyols van fugir per motius polítics i econòmics (propietaris, burgesos, empresaris). 

No es pot dir que l’acollida que van rebre aquests jueus fos exemplar. La premsa espanyola de l’època se’n va fer ressò, de vegades de forma esbiaixada o clarament racista (La Vanguardia, en un article de setembre de 1935, parla d’”extranjeros indeseables”). També va ser controvertit el paper de la república espanyola: Salvador de Madariaga va donar ordres als cònsols de països fronterers amb Alemanya per a què intentessin dissuadir els jueus de les seves intencions d’anar a Espanya. Molts d’aquests exiliats van arribar gràcies a contractes de treball, avals, o mitjançant el passaport Nansen, un salconduit dissenyat el 1922 per la Societat de Nacions per protegir apàtrides i refugiats.

La tasca d’investigació de Manu Valentín ha permès rescatar les epopeies, els records i les vicissituds d’una gran quantitat de jueus que van venir a viure o a morir a la nostra ciutat: personatges com ara David Oliver (fundador de la productora de cine Ibérica Films); Heinz Rosenstein (enginyer, militant de la Confederació Nacional del Treball-CNT, executat al Camp de la Bòta el 1939); Hugo Cyril Kulp, àlies Jack Bilbo (la mà dreta d’Al Capone); Auguste Marx (infermera, afusellada pels franquistes); Dora Poch (cantant de varietés); Jenny Kehr (que va escapar de França el 1942 cap a Espanya, va ser detinguda i condemnada a ser expulsada “por ser judía” i va acabar penjant-se a la presó de Barcelona). I aquests noms són només una petita mostra.

La continuïtat del projecte “Verbannung. L’exili jueu alemany a Barcelona, 1933-1945” s’intentarà garantir mitjançant la col·laboració del MUHBA i, especialment, a través d’un projecte de micromecenatge (crowfunding). Mentrestant, podeu fer un tast de tot plegat en aquest vincle: 

http://www.youtube.com/watch?v=am74bTtkkSA 


Un aspecte de la conferència