dimecres, 13 de març de 2013

El tresor cartogràfic de Catalunya

El tresor cartogràfic de Catalunya

El passat dimarts 12 de març de 2013 vaig assistir, a l’Espai Vilaweb (c/ Ferlandina, 43) a la presentació del llibre El tresor cartogràfic de Catalunya (Editorial Base). La presentació va anar a càrrec de Jaume Sobrequés i Callicó, que en una xerrada distesa i, alhora, força erudita, va parlar d’aquest i d’altres projectes similars que s’han fet al nostre país. En la seva dissertació va relacionar obres tan diverses com l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, la Gran Enciclopèdia Catalana, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, la Banca Catalana i el Futbol Club Barcelona, entre d’altres. Totes aquestes obres tenen en comú que han estat impulsades des de la societat civil, com una iniciativa privada, sovint de forma desinteressada i voluntarista, en un intent de dotar al país d’eines de cultura, coneixement i gestió més propis d’estats establerts que no pas de països –com el nostre– sense una estructura d’estat al darrera.

El tresor cartogràfic de Catalunya és una edició de bibliòfil dels mapes impresos més antics (segles XVII i XVIII) de Catalunya. Els mapes estan reproduïts en format facsímil, fet que en conserva el format i la mida i permet un elevadíssim grau de fidelitat a l’original. Són 65 làmines que es completen amb un llibre d’estudi que ha anat a càrrec de Jordi Estruga, president de l’Associació de Bibliòfils de Catalunya. Se n’ha fet una edició limitada de tan sols 998 exemplars, impresos en paper de màxima qualitat i presentats en un estoig de pell de 72 x 102 cm. Per als amants de la història, la geografia i les obres ben fetes, és un regal per als sentits, sense cap mena de dubte! 

Un dels mapes


El tresor cartogràfic de Catalunya

dissabte, 9 de març de 2013

El castell de Boixadors

El castell de Boixadors, dominat per la torre mestre

El castell de Boixadors es troba al terme municipal de Sant Pere Sallavinera, a l’Anoia, en la frontera amb el Bages i a prop del Solsonès i la Segarra. El castell domina, des de la talaia dels seus 848 metres d’altitud, el camins que comuniquen la vall del Cardener amb la del Segre i està situat en un turó que ocupa una superfície d’uns 900 m2. Des de 1971, la diputació de Barcelona hi ha fet diverses campanyes de restauració i, en l’actualitat, es pot visitar gratuïtament els primers diumenges de cada mes. El terme “boixadors” remet a boix, degut, molt probablement, al fet que pels voltants hi abunda aquest arbust. 

L’element central del conjunt és la torre mestre, de planta circular, edificada en el segle XI. Interiorment, està dividida en tres nivells; els dos superiors estan coberts amb falses cúpules i tenen sengles portes, estretes i de difícil accés. Al voltant de la torre, i durant segles, s’hi van anar construint diverses dependències: destaquen la sala gòtica, amb grans arcs apuntats, una portalada adovellada i finestrals amb festejadors, elements que ens remeten al gòtic civil que es produeix a Catalunya durant els segles XIV i XV i els inicis del XVI. Algunes de les estances estaven destinades a emmagatzemar o elaborar productes agrícoles: es conserven les restes d’un cup, un colomar i una estructura de la qual es dubta la seva funció, però que probablement es va destinar a sitja de gra. A tocar del castell, s’alça l’església romànica de Sant Pere, d’una sola nau, que en un principi tenia un absis semicircular que es va perdre quan, al segle XVIII, es va refer el conjunt. 

Panoràmica del conjunt fortificat


El castell va néixer en el moment en què es va repoblar el territori, quan el comtat de Manresa anava estenent el seu domini cap a les terres en disputa amb els musulmans. El comtat de Manresa era la marca fronterera del comtat d’Osona que, al seu torn, formava part dels dominis del comte de Barcelona. 

El terme de Boixadors el trobem documentat ja al 1015; la primera menció d'un dels seus senyors, Berenguer Bonfill de Boixadors, apareix poc després (1100). Durant el segle XII, els Boixadors van participar en la conquesta del regne de Lleida al costat de Ramon Berenguer IV; el seu ajut va ser recompensat amb l'encàrrec d'organitzar i liderar la repoblació de les Garrigues. Progressivament, els Boixadors van anar incorporant els castells veïns (Llavinera, Fortesa) fins arribar a formar la baronia de Boixadors (segle XIV). L'any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb Arnau de Foixà. La nissaga Foixà-Boixadors va mantenir la baronia fins al segle XIX. 

El conjunt de l'església i el castell de Boixadors va ser declarat bé d'interès cultural el 1949.


L'església de Sant Pere
Làpida sepulcral a l'interior de l'església

dilluns, 4 de març de 2013

Literat Tours i la revista Descobrir

"L'estel ferit", de Rebecca Horn


Us animo a participar en el concurs que organitza la revista Descobrir en el seu número de març. Es tracta d’endevinar a quina platja de Barcelona es troba aquesta escultura de Rebecca Horn que porta per nom “L’estel ferit”. La resposta és molt fàcil i podeu guanyar entrades per a algunes de les rutes de Literat Tours. Animeu-vos!