dimarts, 29 de gener de 2013

Literat Tours i la revista Sàpiens

Recreació històrica dels soldats austriacistes


Us invito a participar en el concurs que organitza la revista Sàpiens en el seu número de febrer. La resposta és molt fàcil i podeu guanyar entrades per a la ruta de La Barcelona Patriòtica de Literat Tours. Animeu-vos! 

dimarts, 15 de gener de 2013

El carreró de les Bruixes

El carreró de les Bruixes
El carreró de les Bruixes és un carrer de Cervera, paral·lel al carrer Major, que s’ha convertit en el punt de reunió d’una festa que ha transcendit els límits de la capital de la Segarra. Es tracta de l’Aquelarre, una celebració dionisíaca que omple de foc, màgia i alegria el poble sencer durant uns dies d’agost.

La primera edició d’aquest Aquelarre es remunta al 1978, quan l’Assemblea de Joves de Cervera, a la vista de certes diferències amb les instàncies oficials, va decidir organitzar pel seu compte una festa de barri. A l’hora de buscar un emplaçament, no en van trobar cap millor que un carreró fosc, llòbrec i deixat de la mà de Déu que responia al nom de carreró de les Bruixes. I una cosa va portar a l’altra. Bruixes? Reunió? Festa i disbauxa? Aquelarre! El pas dels anys ha acabat convertint aquesta festa en un dels principals atractius de la vila. Durant els dies que dura, a més, s’organitzen tot d’activitats paral·leles relacionades amb l’esoterisme, la màgia i l’ocultisme. Fins i tot s’organitza un Aquelarre per als més menuts. 

La bruixa

L’origen d’aquest carreró cal buscar-lo en el segle XIV, quan Cervera es va convertir, per ordre de Pere el Cerimoniós, en una vila closa, és a dir, una població articulada al voltant d’un poc nombre de carrers, amb cases la porta de les quals s’obria a algun d’aquests carrers mentre que la part posterior constituïa la muralla pròpiament dita. Aquí hi havia un carrer de ronda que, amb el transcurs dels anys, es va anar cobrint per facilitar l’accés als horts exteriors i eixamplar una mica les cases.

En l’actualitat, el carrer s’ha arreglat i netejat força i ha perdut aquell aspecte tenebrós que anys i anys d’abandonament li havien donat. A més, artistes locals com Jaume Castells i Xavi Badia hi han penjat obres seves relacionades amb la celebració: dimonis, gats negres, bruixes, bocs i danses macabres ens acompanyen en el nostre passeig pel carrer.

El gat negre
El boc o mascle cabró


dijous, 10 de gener de 2013

Una ullada a la Segarra

L'amic Xavier Sánchez, de elmargecomunica, ha elaborat un vídeo titulat "De la pedra al núvol. Els castells del Sió a la Segarra" que podeu veure clicant aquí 

El vídeo va ser enregistrat durant la "Trobada de bloggers i periodistes especialitzats en turisme" que es va fer a la Segarra el 29 i 30 de novembre de 2012. Podeu veure més informació d'aquesta Trobada en les entrades del 15 de novembre, 5 de desembre27 de desembre de 2012.  El vídeo és només una petita mostra dels tresors que amaga aquest racó del nostre país. Sensacions, emocions, imatges, sentiment.... Molt recomanable!

Els assistents a la Trobada en una taula rodona a la biblioteca de Guissona

dimecres, 9 de gener de 2013

Els paletes de Sarrià

Llinda amb eines de paleta i la data de construcció de la casa al carrer de Bonaplata, 23


El barri de Sarrià de Barcelona sempre ha tingut una merescuda fama per la quantitat i, especialment, per la qualitat dels seus paletes, picapedrers, mestres d’obres i guixaires. La memòria popular encara conserva els noms d’alguns d’aquests paletes –els germans Pere i Vicenç Campanyà, l’estucador Borràs, en Ferret, etc. I no només paletes; també hi havia molts contractistes i empreses d’obres públiques, coneguts popularment amb el nom de “sarrians”, dedicats a la construcció de cases, excavació de mines, obertura de pous, etc. Tots ells passaven per ser uns bons professionals i gent seriosa i complidora. Avui en dia aquest record s’ha perdut i oblidat, procés que es va iniciar, de fet, amb l’annexió a Barcelona (1921). Aquesta fama es veu reflectida –o recordada– en el nom dels carrers del barri, molts dels quals estan relacionats amb aquest ofici. Una llista no exhaustiva seria la següent:



Bonaplata, 23

A la llinda d’entrada a la casa es pot observar un escut. La casa és senzilla, humil, de menestrals. Al costat de la data, un martell i una paleta. És lícit pensar que, atesa la tradició del poble, un paleta va esculpir les eines del seu ofici a l’entrada de casa seva quan la va construir.



Amich

Miquel Amich va urbanitzar (1857–1861) els terrenys on s’obre aquest carrer. Els Amich eren una família sarrianenca de la qual van formar part Vicenç Amich i Jaume Amich, que també van destacar per construir i edificar en diversos indrets del barri.



Arquitecte Mas

Josep Mas i Dordal (? –1808). Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona. Es troba documentat com a mestre d’obres ja el 1758. És autor de la façana de l'església de la Mercè, del Palau Moja a la Rambla, de l'església actual de Sant Vicenç de Sarrià i del Palau Episcopal de Barcelona. El 1774 va  dirigir l’enderroc de la torre medieval de Portaferrissa. 

Eines de construcció al carrer de Jordà

Canàries

El 1922, el carrer estava dedicat a l’arquitecte Martorell. Durant la dictadura de Primo de Rivera, es va canviar el nom pel de Canàries. La II República va restituir l’antic nom i Franco va tornar a la nomenclatura illenca.



Jaume Piquet

Jaume Piquet i Piera (1839–1896). Autor i empresari teatral, paleta i gravador. Va ser conegut per les seves obres filantròpiques. Va viure i morir en una casa del carrer.



Oriol Mestres

Aquest arquitecte (1815–1895) va ser l’autor del Liceu (1848) i de la seva reconstrucció (1861). Va ser nomenat arquitecte municipal i va dirigir l’enderroc de les muralles de Barcelona i la construcció de la façana neogòtica de la catedral (1864), impulsada  per Manuel Girona. També va projectar la carretera entre Monistrol i el monestir de Montserrat i va dirigir les obres del ferrocarril de Saragossa.



Manuel Girona

Aquest financer (1817–1905) va ser alcalde de Barcelona i el principal impulsor i finançador de l’acabament de la catedral de Barcelona.



Paletes

Aquest carrer enllaça la plaça de l’Ajuntament i el carrer major. La seva forma un pèl estranya –en forma d’escaire– li dóna una aire molt peculiar. Abans d’aquest nom havia portat el de Sant Antoni –patró dels paletes– i també se’l coneixia pel malnom de carrer de “mal bec”. Durant el franquisme se li va canviar el nom pel de Desplà. La pregunta és: quin mal devien haver fet els paletes per perdre el  nom del seu carrer?



Ràfols

Josep Francesc Ràfols i Fontanals (1889–1965), arquitecte, pintor i tractadista d’art. Va ser el primer biògraf de Gaudí (1928) i el primer director de la Càtedra Gaudí de l’Escola d’Arquitectura.



Rector Voltà

Joan Voltà (1731–1791), rector de la parròquia de Sarrià des de 1777 fins 1791. Va ser l’artífex de la nova església parroquial.

Escaire i plomada al carrer Major de Sarrià, 105

Compàs al carrer Major de Sarrià, 105