dimecres, 5 de desembre de 2012

La Segarra: La Trobada

El grup de professionals i bloggers


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els passats 29 i 30 de novembre vaig assistir a la “Trobada de bloggers i periodistes especialitzats en turisme” organitzada pel Consell Comarcal de la Segarra i l’empresa de turisme cultural Camins de Sikarra. Durant un parell de dies ens vam submergir de ple en el ric patrimoni material i cultural de la Segarra alhora que els diferents professionals que ens vam reunir compartíem experiències, consells i anècdotes. De la mà de tres grans persones i professionals (Miquel, Maria Josep, Jaume) vam viatjar, descobrir, gaudir i aprofitar d’allò més la nostra estada a Cervera, Iesso (Guisona), Montfalcó, Florejacs i tants altres llocs. M’ha semblat que per treure tot el suc de la Trobada el millor era fer-ne capítols: la Trobada, els assistents, els organitzadors, la gastronomia, la literatura... Començaré, doncs, per la Trobada. 

 

La idea subjacent a la Trobada era reunir una sèrie de professionals relacionats amb les noves tecnologies, el turisme, el patrimoni, els viatges, etc. per donar-los a conèixer la Segarra i que se’n fessin ressò a les xarxes socials. Els nostres amfitrions van organitzar un programa, amb el títol de “Castells del Sió a la Segarra. De la pedra al núvol: Dos mil anys de literatura i patrimoni”, consistent a visitar un seguit de castells, jaciments arqueològics i altres punts d’elevat interès patrimonial. Les passejades i les explicacions es completaven amb la lectura de determinats passatges literaris. A més, durant els dos dies vam tenir l’oportunitat d’allotjar-nos en una residència-casa de pagès i tastar una variada selecció de la gastronomia local. 

 

Article al diari Segre (30/11/2012)

 

El programa va començar, el dijous 29, amb la recepció per part d’Adrià Marquilles i Miquel Parramon, president i conseller de Turisme, respectivament, del Consell Comarcal de laSegarra, i Jaume Moya, responsable de Camins de Sikarra, que ens van adreçar una paraules de benvinguda. Un audiovisual va donar pas a la visita del castell de Concabella, acuradament restaurat. Aquí podeu veure les imatges de TV3 (vegeu a partir del minut 7). Aquell matí, vam visitar també el castells de l’Aranyó (qui hauria dit que és la casa natal de Manuel de Pedrolo?) i Les Pallargues (amb un arc ogival espectacular). Després de dinar i passejar per Florejacs, vam visitar el castell de les Sitges i, cap al tard, el jaciment arqueològic d’Iesso (Guissona). Abans de sopar, els diferents professionals i els organitzadors vam fer una taula rodona en què vam intercanviar impressions i consells sobre el que havíem vist i fet. L’endemà vam visitar Sanaüja, l’ermita de la Mare de Déu de la Soledat i el carreró de les bruixes a Cervera, on vam dinar. A la tarda, a contemplar la posta de sol des de Montfalcó Murallat. I encabat, acomiadar-nos fins a la propera.


Aquest seria el resum ràpid del que ha estat la Trobada. I un resum no és més que el pàl·lid reflex del que ha succeït. Més que el plaer estètic –la vista i el paisatge, l’oïda i la literatura, el gust i el menjar... –, més que el plaer dels coneixements que adquireixes, més que el plaer de descobrir gent afí, gent interessant, més que tot això, el principal plaer que he fet aquests dos dies ha sigut descobrir un raconet de món realment excepcional. I a tocar de casa! La Segarra, com diuen els nostres amfitrions i corroboro ara jo, és la gran desconeguda de Catalunya. La imatge que en tenia jo no difereix gaire de la que tenen tants i tants catalans: la Segarra és una terra eixuta, plana, dura i sense gaire interès turístic o cultural. Quanta ceguesa! Amb només dos dies he tingut prou per adonar-me del meu error! Per a un historiador, com jo, la Segarra té un interès especial: la romanització a Iesso; la frontera amb Al-Andalus als segles X, XI  i XII; la guerra de Successió, la universitat de Cervera i el barroc; la guerra civil, amb camps de detenció i aeroports improvisats. I els castells o les viles emmurallades! Montcortès, Montfalcó Murallat, Concabella, Les Pallargues, Florejacs, les Sitges... construccions militars que encara senyoregen el paisatge des de les seves talaies privilegiades.  

 

Però l’interès de la Segarra va més enllà del gust per la història o l’arquitectura. Ara a la tardor, a les envistes ja de l’hivern, els colors del terra són d’un verd suau, tenyit sovint per la boira i l el gebre, un verd endormiscat que es barreja amb els ocres i els marrons de terres i marges. El temps, a més, ens va acompanyar sempre: un sol clar, net, lluent.... i fred, molt de fred, com a mi m’agrada!!!

 

Article al diari La Mañana (30/11/2012)

Afegiu-hi altres atractius turístics –el carreró de les Bruixes, rutes de senderisme i circuits de bicicleta o a cavall, el Camí de Sant Jaume al seu pas per la comarca–, la gastronomia pròpia –aquests torrons, aquesta ratafia d’anous, aquest oli i aquest vi! –, la tranquil·litat i la proximitat de totes les destinacions. Sincerament, he quedat molt i molt sorprès de les possibilitats de la Segarra. I repetiré, sens dubte! 


Al llarg dels propers dies aniré parlant d’altres aspectes de la Trobada, però de moment, podeu trobar més informació en aquest fil de Twitter (amb comentaris i fotos força interessants) i aquí (àlbum de fotos) i aquí (articles) de Som Segarra. 


 

2 comentaris:

  1. Gràcies, Àlex!
    Em satisfà enormement copsar, entre les teves amables lletres, que més enllà del grandíssim potencial cultural, patrimonial i paisatgístic de la Segarra, t'hem pogut contagiar de l'entusiasme, el plaer i l'engrescament que transmet la nostra comarca al qui s'hi apropa amb la ment oberta i amb una especial sensibilitat.
    Vés amb compte, no obstant, perquè la Segarra pot generar certs efectes secundaris que poden arribar a fer canviar el rumb vital.
    Friso per seguir llegint la teva crònica!

    ResponElimina
  2. Molt bon reportatge-post d'aquests dies a La Segarra, la veritat és que encara estem tots molt agraïts de la vostra feina a les xarxes socials i com no de la gran tasca posterior que esteu realitzant d'escriptura als blocs, segur que el viatjant ho utilitzarà com una eina per submergir-se a La Segarra més autèntica.

    ResponElimina