dijous, 12 de juliol de 2012

Visita al dipòsit subterrani del Park Güell

Comencem el descens al dipòsit

Parlar del Park Güell significa, per a la gran majoria, parlar del drac (o salamandra), del banc en forma de serp, del sostre estrellat de la sala hipòstila, de la gran escalinata d’accés... Avui, però, descobrirem una faceta amagada, desconeguda per a gairebé tothom: el gran dipòsit d’aigua que es troba just a sota de la gran sala hipòstila –de les columnes– i que un grup d’amics de Literat Tours vam visitar el dimecres 11 de juliol.

Acompanyats i assessorats per la conservadora del Park, l’amable Anna Bernal, ens vam endinsar en les profunditats de la Terra per observar, de forma privilegiada, el sistema de captació i emmagatzemament d’aigües pluvials que Antoni Gaudí va dissenyar per al Park. L’aigua de la pluja es recollia a la plaça de la Natura i, a través d’alguna de les columnes de la sala hipòstila, es portava fins aquest dipòsit, on s’ajuntava amb l’aigua procedent d’alguna de les moltes deus que hi havia al Park. Aquesta aigua havia de servir per abastir els serveis de reg i neteja dels estadants. Al principi, l’aigua sobrant sobreeixia per la boca del drac. Avui en dia tot ha canviat i el dipòsit roman pràcticament buit, després de perdre la seva funció inicial. Els materials, les tècniques i els sistemes de fa un segle han quedat obsolets i l’ajuntament de Barcelona ha hagut de refer bona part de les conduccions i canonades –fetes originalment amb ferro!–, les terrasses, els desguassos, etc. per prevenir i reconduir el seu inevitable deteriorament.

Atenent les explicacions de la conservadora del Park Güell
A primera hora del matí, quan el Park tot just es desperta i encara no l’han envaït centenars de turistes i curiosos, ens vam introduir en la trapa –no apta per a claustrofòbics–, vam descendir les escales i vam poder gaudir d’un espectacle al qual molt poca gent ha tingut accés i que la immensa majoria desconeix. Columnes massisses, de secció quadrada, amb capitells variats i realment originals, marques de pintura, ressons aquàtics i un silenci i una pau només trencats per les explicacions de la conservadora i les nostres exclamacions de sorpresa i admiració.

Un cop acabada la visita, la xerrada i el canvi d’impressions van continuar a l’exterior, tot parlant de curiositats, projectes, descobriments –sí, al Park encara s’hi descobreixen coses, encara que sembli mentida!– i dels canvis que, al llarg d’un segle de vida, ha experimentat i segueix experimentant el Park Güell.

Un dels assistents, en Joan Josep, parla d’aquesta i altres visites que ha fet amb Literat Tours al seu blog Totxanes, totxos i maons. I al Facebook també podreu trobar la resta de les fotos que vaig fer durant la visita a la pàgina de Literat Tours. Gaudiu vosaltres també de l’experiència!

L'interior del dipòsit
Detall d'una de les columnes

Les escales d'accés al dipòsit



dimarts, 10 de juliol de 2012

Homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia

Relleu commemoratiu de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

La foto que il·lustra aquest post correspon a un relleu que es pot trobar a l’Escola d’Empresarials de Barcelona (Diagonal, 690). La Junta de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials va aprovar, el juliol de 2001, una resolució en què acceptava l’oferta de l’Associació Germinal i de l’Acadèmia de Belles Arts de Carrara d’instal·lar un baix relleu de marbre commemoratiu de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, per tal de celebrar el centenari de l’Escola Moderna. L’obra està inspirada en un dibuix de l’artista italià Flavio Constantini i es va fer sota la direcció de l’escultor Dominique Stroobant. La instal·lació es va fer coincidint amb el centenari de la creació de l’Escola Moderna.

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 – Barcelona, 1909) va ser un important pedagog català, creador, al 1901, de l’Escola Moderna, una proposta d’ensenyament racionalista i laic, basada en els valors del lliure pensament i amb la qual van col·laborar professors de la Universitat de Barcelona com ara Odón de Buen, Santiago Ramón y Cajal i Joan Colominas Maseras. L’ideari republicà, internacionalista, maçó i anarquista de Ferrer i Guàrdia li va reportar molts enemics entre les classes altes, l’església catòlica, els partits tradicionals i l’exèrcit. En un procés ple d’irregularitats de tot tipus, va ser acusat de ser l’autor intel·lectual de la Setmana Tràgica (1909). Va ser condemnat a mort i afusellat al Castell de Montjuïc, un fet que va provocar un allau de protestes arreu del món i que, fins i tot, va provocar la caiguda del govern espanyol d’Antonio Maura. Fixeu-vos bé en el relleu i en els personatges que formen part de l’escamot d’execució.

La iniciativa d’aquest homenatge va partir de Joan Francesc Pont, professor del Departament de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona i president de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia




  
Ferrer i Guàrdia, emmanillat, de camí al judici



divendres, 6 de juliol de 2012

Ruta maçònica pel Park Güell

El drac alquímic, símbol de foc

Un cop despertat l’interès per la maçoneria després de la ruta de La Barcelona Maçònica, res m’ha aturat a l’hora de seguir capbussant-me en l’estudi d’aquest apassionant tema. I una cosa em va portar a una altra i una altra i així successivament. En anteriors posts ja n’he parlat. I, sens dubte, un dels punts més intrigants és la suposada pertinença o no d’Antoni Gaudí a la maçoneria. Encara que no n’hi ha cap prova, són molts els estudiosos i historiadors que així ho creuen. I Gaudí va deixar moltes pistes que semblen indicar-ho: a la Sagrada Família, en algunes de les seves obres de joventut i, sobretot, al Park Güell. Per aquest motiu, vaig decidir dissenyar una passejada per aquest racó de Barcelona analitzant-lo des dels més estrictes criteris científics i històrics. No estic convençut que Gaudí i Güell fossin maçons, però és obvi que hi ha moltes dades en la seva vida que desmenteixen rotundament aquesta biografia “oficial” –em refereixo a Gaudí– que d’un temps ençà ens estan intentant vendre.

El veieu, el compàs?
El Park Güell neix com un projecte d’Arcàdia feliç reservat a uns pocs escollits, pensat i dissenyat a partir d’un concepte d’aïllament i envoltat de sistemes de defensa –reals i simbòlics–. Les referències mitològiques són diverses i variades (Delfos, Creta, Sant Joan Baptista, Shiva i Vishnú) i també ho són els jocs numerològics que s’amaguen a  la sala hipòstila, els viaductes, les escales de l’entrada principal o el turó de les Menes. Hi podem trobar, ben a la vista, compassos, eines de paleta, pedres al·lusives a l’aprenent maçó, missatges xifrats i animals que al·ludeixen a determinats graus iniciàtics. Jocs òptics, objectes que projecten una ombra determinada, ascensos iniciàtics, coves i grutes, turons i catedrals de pedra, rosacreus, piràmides, creus tau. La prova més òbvia, des del meu punt de vista, és la decoració de la casa Muntaner, un edifici que ja existia quan Güell va comprar la finca i que va Gaudí va reformar i ampliar. Ho tenim davant dels nostres ulls... i no ho veiem!

Si hi afegim que Gaudí va col·laborar, al Park o a altres llocs, amb personatges “sospitosos” de pertànyer a l’Orde (Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Josep Fontseré), podríem dir que es tanca el cercle. No tenim cap prova definitiva, insisteixo, però les sospites hi planen clarament, oi? 

Jocs d'ombres 






El garrofer d'un dels viaductes

dimarts, 3 de juliol de 2012

La Gran Lògia Simbòlica Espanyola

Minerva, deesa de les ciències i la saviesa


El passat diumenge 1 de juliol, un grup d’amics de Literat Tours vam visitar la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE). L’Ateneu Minerva-Lleialtat és el nom que rep l’associació que dóna aixopluc a diverses lògies maçòniques de Barcelona i rodalies i que és, també, la seu de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, la més important de les obediències liberals i la més antiga de tot l’estat (els seus orígens es remunten a 1980). Aquest ateneu té la seu al mateix edifici on, ja en temps de la 2a república i la guerra civil, hi havia hagut una lògia anomenada La Lleialtat, en la qual va ser iniciat, el 1922, Lluís Companys, el president màrtir de Catalunya.

En companyia del Martí, la Núria, l’Enric i el Lluís, que ens van fer d’amfitrions, vam poder passejar per la Lògia sense cap restricció, fer fotos, assistir a una conferència sobre la història, els rituals i els símbols de la maçoneria i fer totes les preguntes que vam voler. És a dir, la visita ideal per a trencar aquestes idees preconcebudes sobre el suposat secretisme o sectarisme de la maçoneria. 

L'interior del Temple
Ningú que tingui res per amagar ensenya casa seva o parla de les seves activitats amb la franquesa i la llibertat amb què ho van fer aquests germans i germanes maçons. Tota una lliçó de transparència i acostament a la societat, de la qual en són testimoni les fotos que il·lustren aquest post.

La visita a la GLSE està pensada com a continuació de les rutes La Barcelona Maçònica i Ruta maçònica pel Park Güell de Gaudí; tot i això, es pot fer la visita sense haver fet aquestes dues rutes, ja que, abans de la visita, sempre fem una introducció –o petit recordatori– del que hi hem explicat. La propera visita la farem passat l’estiu; si us hi voleu afegir, només ens ho heu de demanar per correu o telèfon. 

Podeu llegir més comentaris sobe aquesta visita en el blog Totxanes, totxos i maons de Joan Josep Isern.

Una abraçada fraternal a tothom!

Llibre sagrat amb l'escaire i el compàs
Els assistents a la visita