diumenge, 29 d’abril de 2012

Amb el Negre de la Riba

Amb un grup d'assistents de Mollet

El Negre de la Riba és una rèplica del mascaró de proa d’un bergantí arribat a la Barceloneta el 1860 per ser desballestat. La figura representava un indi americà vestit de colors vius i va acabar a la façana d’un magatzem d'efectes navals del moll de la Riba, que el va adoptar com a símbol de l’establiment. A sol i serena, va acabar perdent els colors i enfosquint-se, i com que estava a tocar del mar, va acabar sent conegut com El Negre de la Riba. 

En Frederic Soler “Pitarra” el cita a la seva obra L’Africana:
Lo furor del xato arriba / a tal punt que vos ho marco / ja que el ferro ningú me’n priva / sembla el Negre de la Riba / tret de la proa d’un barco.

Quan l’amo de l'establiment se’n va cansar el va regalar i el Negre va iniciar un periple per diferents llocs de Barcelona fins que va passar a formar part de la col·lecció de mascarons que hi ha al Museu Marítim. Com que ja havia esdevingut una icona popular, l’any 2003 se’n va fer una reproducció amb fibra de vidre presentant-la dins dels actes de celebració del 250 aniversari de la fundació de la Barceloneta. D’aquest personatge d’aspecte ferotge es diu que molts pares del veïnat l’identificaven amb el “papus” per tal d’infondre por als fills menuts. En els darrers anys ha presidit un cercavila que formava part dels actes de la Festa Major local. El podeu veure al carrer d'Andrea Doria, a tocar de la plaça de Joan Boscà.

El Negre de la Riba

dimecres, 25 d’abril de 2012

La Barcelona Maçònica


Les Constitucions d'Anderson

Aquesta ruta la vaig estrenar el 2009 arran d’un article que vaig llegir al diari, que feia referència a un llibre, Passejades per la Barcelona Maçònica, de Xavi Casinos. D’aleshores ençà, per la ruta hi han passat més de 1.000 persones ja! Fa 3 anys amb prou feines hauria pogut escriure 3 o 4 ratlles sobre la maçoneria. 

La passejada dura unes 2.30 hores, tot i que podria ser molt més llarga, a causa de la gran quantitat de documentació de què disposo. Visitem alguns –no pas tots, això seria difícil, per no dir impossible– dels monuments de Barcelona que tenen relació amb la maçoneria. La majoria d’aquests monuments són més aviat discrets, és a dir, que la seva filiació maçònica no és clara ni òbvia; això és lògic si tenim en compte la marginació i persecució que ha patit la maçoneria al nostre país. D’altres, en canvi, llueixen orgullosos compassos i escaires, mandils, martells i cisells. Si sorprèn l’acarnissament amb què la maçoneria va perseguida al nostre país, més sorprenent és encara veure com alguns d’aquests monuments van passar sobreviure incòlumes a la fúria inquisidora de règims dictatorials de tota mena. A més de visitar alguns d’aquests monuments, parlem dels orígens, la història, els símbols i l’estat actual de la maçoneria. 

En tot aquest temps, a més, m’he capbussat en aquesta societat o escola filosòfica d’estudi, reflexió i acció. Avui, sense creure’m, ni molt menys, un expert, puc dir que aprofundir en el coneixement de la maçoneria m’ha permès, alhora, aprofundir en el coneixement de mi mateix. I puc dir que cap altra de les passejades que faig m’ha influït tant com ho ha fet aquesta. En certa forma, hi ha hagut un feedback, una retroalimentació que m’ha portat a plantejar-me preguntes, dubtes i a intentar buscar respostes a tantes i tantes preguntes que els humans en fem: qui som, d’on venim, cap a on anem... La maçoneria no te les dóna pas, aquestes respostes, però et pot facilitar les eines perquè tu mateix les contestis. La maçoneria no és una religió, no és un partit polític, no és una secta; va molt més enllà de tot això. 

En tot cas, la resposta l’ha de donar cadascú de nosaltres, des del seu interior, des de les seves creences.

Aquesta ruta està totalment adaptada per a persones amb mobilitat reduïda

Amb un grup al restaurant Set Portes
 
Mandil maçònic


Fris maçònic al c/ Comerç

dimarts, 24 d’abril de 2012

Cap de setmana de llibres, roses i rutes



Un cap de setmana de Sant Jordi -que s'ha allargat fins el dilluns- ple de llibres, roses i rutes de Literat Tours. Sembla que el gran triomfador d'aquesta jornada llibresca ha sigut l'obra de Jonas Jonasson "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" i no ens estranya gens ni mica. Fa cosa d'un mes que vaig llegir aquesta divertida història i d'aleshores ençà no he deixat de recomanar-la a tort i a dret. No us la deixeu perdre!

I, també, rutes i passejades: amb universitaris americans (CIEE) i amb escolars de l'INS Cassà de la Selva, amb La Barcelona Maçònica i La plaça del Diamant, amb el Park Güell i la Catedral del Mar... 

Al claustre de la catedral
Al Park Güell

A la Plaça de la Vila de Gràcia

dijous, 19 d’abril de 2012

Literat Tours a Facebook

També podeu seguir-nos al Facebook, on sempre trobareu informació actualitzada de Literat Tours:
Feu-hi una ullada i animeu-vos a compartir-lo, enviar-hi opinions, col·laboracions, dubtes, preguntes i sol·licituds d’amistat.

dilluns, 16 d’abril de 2012

L'espectacle de la pena de mort


Escut de la Inquisició
L'espectacle de la pena de mort? Se'n pot fer un espectacle, de la pena de mort? De fet, durant segles i segles -i encara es fa a certs llocs-, podem afirmar, rotundament, que sí. I quin espectacle! El reu i el botxí, les últimes paraules del condemnat, els preparatius, la gentada tafanera i cruel, venedors de records, pispes i lladres també! creus, mossens i agents de l'autoritat, estris de tortura... Moltes injustícies i algun acte d’heroisme.

Aquesta ruta de nom tan peculiar està basada en el llibre L’espectacle de la pena de mort, de Joan de Déu Domènech, i la vaig estrenar el maig de 2008. L’autor del llibre ens va acompanyar durant la primera passejada. Mig any abans, en Joan de Déu -treballàvem plegats al Departament d'Ensenyament- m'havia animat i esperonat quan li vaig parlar de fer una passejada relacionada amb el seu llibre.

“La pena de mort és l’espectacle mes tràgic que ha inventat l’home i si ha perdurat al llarg dels segles és perquè era un espectacle que aconseguia un gran èxit de públic”.  Tot passejant per Barcelona, en parlarem, d’aquest “espectacle” de la pena de mort, d’alguns indrets i racons de la nostra ciutat on s’executaven penes de mort. I també ens sorprendrem de saber quantes expressions lligades al món de la mort han passat a la parla quotidiana (“aixecar la camisa”, “curt de gambals”, “treure el Sant Cristo gros”, etc.). 

La pena de mort era un acte de justícia i també d’alliçonament; i, efectivament, la gent ho anava a veure i s’esgarrifava... però també es divertia! 

Aquesta ruta està totalment adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. 

Entre els assistents, al centre, Joan de Déu Domènech i Àlex Lloreda
Al Museu Frederic Marès (juny de 2008)
A més, si voleu aprofundir en la biografia o l'obra d'en Joan de Déu Domènech: 

Entrevista amb Víctor-M. Lamela. Va sortir publicada a la contraportada de La Vanguardia i aquí la recull Amnistia Internacional 




dijous, 5 d’abril de 2012

Anunci de TV de Literat Tours

El passat novembre de 2011, i per iniciativa del Club Tr3SC, per al qual col·laboro, va sortir a la TV aquest anunci de Literat Tours.


És un vídeo senzill, curtet (el "tempo" de la televisió!), però que expressa molt bé la filosofia de Literat Tours.

dilluns, 2 d’abril de 2012

La història surt a trobar-nos!

Xerrant amb Amada Pedrola
Avui, mentre feia una de les rutes per la Barceloneta (és l'última que he afegit al catàleg), he tingut una agradabilíssima sorpresa. Com diu el títol del post, La història ha sortir a trobar-nos! 

Al carrer Escuder cantonada amb Sant Miquel, hi ha una placa (la podeu veure, de color blanc, a la foto) col·locada l'octubre de 2010 per l'ajuntament de Barcelona. Ret homenatge a la memòria de Miquel Pedrola Alegre, veí de la Barceloneta i militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) mort durant els primers dies de la guerra civil al front d'Aragó. Els veïns del barri, de forma espontània, van rebatejar el carrer on vivia amb el seu nom. Òbviament, un cop acabada la guerra, el nom va desaparèixer fins que fa cosa d'un any i mig, es va eliminar la capa de pintura amb què s'havia tapat la pintada popular i l'antiga dedicatòria va tornar a veure la llum (la podeu a la fot inferior). Tot plegat, un exercici de memòria històrica que hem d'agrair a l'Associació de veïns L'Òstia, la Fundació Andreu Nin, la Plataforma en defensa de la Barceloneta i, molt especialment, a l’historiador Dani Cortijo, responsable del blog Altres Barcelones

Com us deia,  mentre avui portava un grup per la Barceloneta i, aturat a la cantonada, explicava la història d'aquesta placa i d'aquest combatent per la llibertat, se'ns ha acostat una dona que s'ha presentat... com la filla d'en Miquel Pedrola! Ja us podeu imaginar la nostra sorpresa i alegria. Amada Pedrola, que així es diu la dona, va ser filla pòstuma d'en Miquel i, un cop acabada la guerra, va marxar cap a l'exili amb la seva mare. Es van establir a França, fugint del feixisme. Avui ens ha explicat que les gestions fetes per en Dani Cortijo en particular i el barri en general la van emocionar d'allò més; ha estat residint un any en una casa del mateix carrer que portava el nom del seu pare i, d'aquí a poc a temps, tornarà cap a França. Ens ho explicava amb un tremolor d'emoció a la boca i una lluïssor d'orgull als ulls, blaus de cel, bellíssims. 

La xerrada hauria pogut durar hores i hores; la feina, però, em reclamava i amb gran dolor del meu cor he hagut d'acomiadar-me de l'Amada; potser fins un altre dia, espero. En qualsevol cas, poques vegades en la meva vida he tingut ocasió de sentir tan a tocar la Història, així en majúscules.

El carrer de Miquel Pedrola i la placa que el recorda